QuarkXPress Imprimir

Para imprimir con Quark sigue estos pasos:

-Archivo
Imprimir (cmd P)

-Dispositivo:
PPD - Color genérico
Posición - Centrada

-Páginas:
Orientación - Horizontal o Vertical

-Colores:
Configuración - CMAN compuesto

-Imágenes:
Salida - Normal
Datos - Binario

-Marcas: (si el formato es mas pequeño)
Modo - Centrado

Parts de la lletra

Línea de base: donde se apoyan las letras
Línea media: es la que marca la altura
Línea de mayúsculas: es la línea mas alta
------
Remates: es la adoración que tienen las letras
Ojo: es el espacio en blanco que hay dentro de una letra cerrada
Anillo: es el contorno de una letra ex la R
Barra: también llamada pierna o brazo es el punto de apoyo de la letra
Hasta ascendente i hasta descendente: son las subidas o bajadas que pueda tener una letra




------


(Imagen de Albert García)

Clasificacions

Maximilien Vox
Manuals
Humanes
Garaldes
Reales
Didones
Mecanica
Liniales
-Grotesques
-Neo-grotesques
-Geometriques
-Humanistiques
Incices
De escritura

Aldo Novarese
Lapidaries o romana
Medianals
Transicio
Bodonianes
Venecianes
Escritura
Fantasia
Egipcia
Adornada
Linial

Thibaudeu
Romana antigüa
Romana moderna
Egipcia
Palo seco
Escrita
Fantasia

Juseppe Pelleter 1963
Linial
Rectiforme (egipcia)
Alfuliforme (lapidaria)
Curuiforme (romano antigüa)
Degradada (transicion)
Constrastada (moderna)
Extemporania y manual
Gotica
Adornada
Fantasia y hibrides

"Vocabulari"

contragrafismes: son els espais en blancs
cos i taca: el cos es el tamany que ocupa una tipografia i la taca es la lletra
interletratge: depen del traz de una lletra te un interletratge
kerming: es el espai que hi ha en una paraula
traking: va un espai entre lletres i paraules
interliniat: la distancia que hi ha entre linia i linia, aquet espai es medeix en punts
un cicero: esta format per 12 punts didots 4,52mm
una pica: esta format per 12 punts de pica 4,217mm

Tipometre

El tipometre serveix per mesurar en diferents unitats de mesura.
Amb el tipometre es pot saber el cos de la lletra, el gruix de la lletra i el interlinat.

Historia de l'escriptura

HISTÒRIA DE L’ ESCRIPTURA
FINS A L’INVENCIÓ DE LA IMPREMTA

ENCARA QUE ELS HOMES EXISTEIXN DES DE FA UN MILIÓ D’ANYS, NOMÉS ESCRIUEN DES DE SIS-MIL ANYS ENÇÀ.

Tot comença el sisé mil·lenni abans de la nostra era a la Mesopotàmia, on hiha avtualment l' Irak. És als sumeris a qui s'atribueix la invenció de l' escriptura cuniforme.
El nom de cuniforme vé del llatí cuneus (claus). Aquesta "escriptura" estava feta de dibuixosmolt simplificats .

Aquesta escriptura va néixer en principis per una simple necesitat: La compatibilitat, d' aquesta necessitat tan prosàica va néixer l ' escriptura!

Un progés decisiu va comsistir en procurar que els signes reflexessin el ssons de les paraulas de la llengua parlada. L' origen de qualsevol lllengua veritable es troba en aquesta invensió importantíssima: el fonetisme. I l' astúcia del sumeris , va ser utilitzar un procediment senzill : el jeroglífic

PAPIR

És una planta que creix a la bora del riu Nil amb abundancia.


Per fabricar el papir:
Es tallava la tiija d’aquesta planta en fines làmines i es superposaven perpendicularment amb una capa en horitzontal i altra capa en vertical Aixa s’obtenien els fulls plans i flexibles. Un cop secs aquests fulls els pulien fregant-hi una petxina o una banya, aquests fulls els enganxaven amb midó l’un amb l’altre.
I feien rotlles de varis metrs.

L’escriva el desenrotllava amb la mà Ezquerra i l’enrrotllava amb la dreta a mesura qe el papir s’anava ompint d’inscripcions.

La tinta negra, molt espessa, estava feta de pols de surge, aigua i goma aràbiga com a fixador.

El pictograma, element principal i element clan de totes les escriptures, subsisteix encara en els postres dies en els caràcters Xinesos.

I cal notar què alguns pictogrames, procedents de civilitzacions molt diferents, presenten una semblança sorprenent.



L’ALFABET

Mil anys abans de crist. Va començar amb els fenicis, i es va començar a dispersar per la costa de la Mediterrània, pels nord d’Africa, per la costa est d’Espanya, per Sicília Xipre, Grècia i per Italia.

El primer alfabet dels fenicis no utilitzaben les vocals.

Quan la cultura dels grecs es va destruír, tres o Quatre segles después l’escriptura fenicia es va extender per Grècia.

Els fenicis al ser mercaders i navegantes van extender per tota la Mediterrània oriental el seu aalfabet.

Amb l’escriptura grega neix una de les literatura més riques de tots els temps i que aporta quasi tot els gèneres:Narració, teatre, poesia, història, filosofia.

El nostre alfabet vé directament del grec.

Durant més de mil anys , l’escriptura serà patrimoni dels monjos.

A diferència dels escribes antics, els monjos copistas de l’Edat Mitjana no són ni creadors, ni homes que detentitn el poder: Escriben però no inventen, es limite a copiar. La seva creació important es la caligrafia. Aquesta bella escriptura “manuscrita” guarnida amb maravelloses il·luminacions és la que dona tot el seu valor als postres primers llibres.




PERGAMÍ

Pergami “Pergamene” en llati que vol dir “Pell de Pèrgam”

L’utilització d’aquest suportt té eñ seu origen durant el segle II a. De J.C a Pèrgam, cuitat grega en aquell temps, situada a l’A sia Menor.
El pergamí és normalment de pell de be, vaca, cabra.

La qualitat de la pell era no xuclar la tinta i conservar millor la qualitat dels colors originals.

Des del segle IX o X cada abadia i cada monestir poseeix un “Scriptorium” que era una sala independent a la resta del monestir.

A finals del segle XII l’església perd el monopoli de l’ensenyament d’aquestes técniques i els copistas laics que col·laboren amb els monjos es van organitzant en tallers i gremis i comencen a redactar documents oficials per la burguesía els comerciants i a fer llibres.

De fet només els estudiants ric poden permetre’s encarregar llibres als copistas.

Ni Gutenberg ni els seus contemporànis no tenien ni idea de la importancia que tindra la invenció de la impremta.

La primera preocupació de l’impressor era competir ambs els copistas i arribar a realitzar edicions com les obres cal·ligrafiades.

L’aportació principal de Gutenberg va ser l’utilitazr els tius mòbils i l’adaptacio de la “premsa de rosca” per premsa taïm en premsa per a imprimir.

Album picasa

Aquí os dejo un álbum de picasa con fotos de la castañada

castanyada